Pel forat del Pany

Un andorrà il·lustre, desconegut i amb carrer a Sant Julià de Lòria: José Carvajal y Hué

28/04/2021 - Núm. 10

Volem dedicar aquesta edició a un misteri. El carrer de Lòria té forma de “u” invertida. En el centre d’aquesta “u” i fins a trobar-se amb l’avinguda Verge de Canòlich tenim el carrer Carjaval de Hué. Fa tants anys que hi és que no ens hi fixem. Però per què un carrer té el nom d’un desconegut per a la majoria de lauredians? I sobretot, qui era Carvajal de Hué?

Després de fer-nos un tip de remenar papers i marejar Google hem rascat algunes dades que volem compartir amb els lectors. Vagi per endavant el nostre agraïment a totes les persones amb qui hem parlat per intentar saber quan i per què es va posar el nom d’aquesta persona a un carrer de Sant Julià de Lòria.



L’any 2011, en el monogràfic que es va publicar per la Festa Major vam fer una primera aproximació a aquesta mateixa pregunta. El document es titulava Vuit carrers per a 8 homes i explicava la història d’Isidre Valls, del doctor Palau, de mossèn Enric Marfany, de Bonaventura Riera, de Francesc Cairat, de Francesc Escudé i del misteriós Carvajal de Hué. D’aquell monogràfic ens queda l’explicació que històricament el andorrans havien de lluitar, sobretot amb Espanya, pel manteniment de les franquícies atorgades el 18 d’abril de 1692 pel virrei de Catalunya D. Juan C. Pérez de Guzmán:“...tenían los andorranos perfecto derecho a entrar en Cataluña libre de derechos el ganado nacido en los valles, lo mismo que los jamones y demás productos originarios de ellos, tanto en tiempo de paz como de guerra”.

Anem a ampliar la informació.

Com diu José Manuel Pradas: “Traemos hoy aquí a don José Carvajal y Hué, malagueño ilustre – con calle en Andorra por motivos que no he podido descifrar- y con una vida pública interesantísima”.



Qui era José Carvajal y Hué?


Veureu que hem tret el “de”. El seu nom en realitat no el porta. La seva biografia és apassionant i aquí  només deixarem alguns apunts però si algú té curiositat, pot consultar-la a la web de la Real Académia de la Historia en un article d’Amparo Quilez Faz. 

José Carvajal Hué va néixer a Màlaga el 8 d’octubre de 1835. Va morir a Madrid el 4 de juny de 1899.

El seu pare va emigrar als Estat Units on va morir arruïnat. Per poder alimentar la família, la seva mare va fundar una escola per a noies. Quan José Carvajal va fer els 10 anys el van enviar a Bordeus per a que aprengués la llengua francesa i fes estudis mercantils. Va tornar a Màlaga als 16 anys i tot i treballar com a tenedor de llibres va estudiar el Batxiller i Dret a Salamanca. A partir d’aquí, la vida de José Carvajal és tan atrafegada que resulta difícil de seguir.

Va tenir un paper destacat en el moviment revolucionari que va desembocar en la Iª República a Espanya, va fundar la Caja de Ahorros de Ronda, va exercir com a ministre d’Hisenda durant la curta existència de la República. Més tard va estar al capdavant de la cartera d’Afers Exteriors. Va ser actiu en els negocis mentre exercia com advocat i va arribar a ser degà del col·legi d’advocats de Madrid el 1884. Va ser un escriptor prolífic. Llibres, discursos i articles. Va ser un políglota destacat que parlava i escrivia l’anglès, l’alemany, el rus, l’italià i el grec clàssic. En algunes estones lliures que li quedaven va aprofitar per traduir el Ramayana, un text èpic de l’Índia del segle III a.C., del sànscrit a l’espanyol.

Amb la restauració borbònica (1874) es va vincular al grup de republicans encapçalats per Castelar. Fou fundador també de la Caja de Ahorros Malagueña. Les seves activitats parlamentàries van ser entre altres la modernització de l’Exèrcit, la reforma del sistema tributari, la llibertat en l’ensenyament, l’abolició de la pena de mort i l’abolició de l’esclavatge a Cuba.

Tot això només és una mostra del treball d’un José Carvajal hiperactiu que va trobar temps per defensar els interessos d’Andorra. 

Les franquícies 

Des de la segona meitat del segle XIX hi havia a Espanya un debat obert sobre l’ús de la franquícia que els andorrans tenien per exportar bestiar. En un moment donat aquest privilegi es va retirar per part del país veí. Però el 13 de juliol de 1867, mitjançant un simple intercanvi de notes, es va retornar a Andorra la franquícia per poder exportar a Espanya bestiar i productes. 

Aquesta situació va aixecar polseguera i eren freqüents les acusacions contra Andorra per contraban de bestiar. Aquesta situació va anar en augment i va crear certa tensió fins al punt que el parlament espanyol va decidir tornar a debatre una possible abolició d’aquesta franquícia. Va ser en aquest context que Carvajal va adreçar al parlament un discurs per defensar Andorra. Es va publicar amb el títol “Las Cortes españolas de 1895 y las franquicias de Andorra. Va ser tan bona la seva defensa que la franquícia es va conservar fins al 1990, any en què es va signar l’acord d’unió duanera.

J. A. Brutails recull en La Coutume d’Andorra que per aquesta valuosa ajuda, el Consell General va atorgar a José Carvajal la nacionalitat andorrana. 

Sant Julià de Lòria es va voler afegir a l’agraïment dedicant-li un carrer. No ha estat possible conèixer el nom de l’impulsor d’aquesta iniciativa, les actes del Comú no ho recullen. Però ja sabem que José Carvajal y Hué (sense el “de”) va ser en realitat un andorrà il·lustre gràcies al qual Andorra va ser comercialment bastant més prospera. 

 

1 Francisco Pallerola y Gabriel El principado de Andorra y su constitución Política. Lleida, 1912

2  www.lawyerpress.com

3 http://dbe.rah.es/biografias/14567/jose-de-carvajal-y-hue

4 http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/6049966 : “Cange de notas verificado entre España y el Valle de Andorra, con fecha 13 de julio de 1867, devolviendo a este país la franquicia para introducir en el reino, libres de derechos, sus ganados y demás producciones”. 

5 Carvajal y Hué, José (1895) Las cortes españolas de 1895 y las franquicias de Andorra. Ed. Hijos de M. G. Hernández. Madrid.

6 Brutails, J. A. (1965) La Coutume d’Andorra col. Monumenta Andorrana, núm. 1. Ed. Casal i Vall. Andorra