Pel forat del Pany

De Sant Roc a Sant Sebastià

19/01/2021 - Núm. 8

L’any 1988 es va organitzar per primer cop l’escudella popular a Sant Julià de Lòria. La seva preparació va anar a càrrec del servei de cuina “Volcà d’Olot” pel preu de 360.000 pessetes que va abonar la Unió Pro Turisme. La Germandat es va fer càrrec aquell any dels plats i de les culleres. Els tres anys següents, els cuiners van ser els escudellaires d’Andorra la Vella. El 1991, amb l’ajuda econòmica de la Unió Pro Turisme i del Comú es va crear una secció d’escudellaires de la Germandat i el 1992, la Germandat de Sant Sebastià va preparar per primer cop l’escudella.







Des d’aleshores, cada 20 de gener la plaça de la Germandat s’ha omplert de la bona olor de l’escudella i de ciutadans que la comparteixen. Trenta-dos anys ininterromputs. El dia 20 de gener de 2021 quedarà marcat per l’absència de la popular escudella que preparen els escudellaires de la Germandat de Sant Sebastià. En temps de pandèmia, s’ha valorat la necessitat de no celebrar aquesta gran trobada popular durant la qual es distribueixen milers de racions d’escudella.

Les recomanacions de les autoritats sanitàries estan sent el pal de paller de la resistència de la població en la guerra contra la Covid. Comptem amb un sistema sanitari preparat, medicaments i vacunes. Tot un arsenal ben diferent dels mitjans de què disposaven els nostres avantpassats, quan la medecina no era universal i ni tan sols havia rebut l’impuls científic i tècnic que va rebre durant el segle XX.

Existien els remeis que el sistema assaig/error ajudava a afinar per tal de donar solucions o aportar un cert alleujament al malalt. Però en casos d’epidèmies o pandèmies com la que ara ens afecta, era d’ajuda el consol d’un acte de fe. De fe en qui o en què? En el nostre entorn alguns sants van esdevenir molt importants a l’hora de demanar ajuda pels malalts, sobretot davant els estralls de les epidèmies de pesta.

A conseqüència del Concili de Trento (1545- 1563), com a defensa contra les reformes luteranes, l’església catòlica va propiciar la devoció a verges i sants. Això es va traduir amb manifestacions com ara la creació de confraries i germandats religioses així com la construcció de capelles, esglesioles i ermites.

Sant Roc va adquirir una gran fama com a protector contra la pesta i les epidèmies. Només a Catalunya 155 municipis celebren la festa de Sant Roc, el dia 16 d’agost. Sant Julià de Lòria també va voler posar-se sota la protecció d’aquest sant que tot seguit presentem.

Sant Roc de Montpellier (la seva ciutat de natal) té dues possibles dates de naixement: l’any 1295 o el 1348. Va morir a Montpellier el dia 16 d’agost de l’any 1317 o de l’any 1376. L’única data segura és la de la seva canonització: l’any 1584.

Diu la seva biografia que era fill d’una família benestant. A l’edat de 20 anys, en morir els seus pares, va repartir entre els pobres la seva herència i va sol·licitar el seu ingrés al Tercer Ordre Franciscà, actualment Ordre Franciscana Seglar, i va peregrinar des de Montpellier fins a Roma. En el camí va travessar moltes poblacions italianes afectades per la pesta i va ajudar molts malats. En un moment donat, ell mateix va emmalaltir i per tal de no contagiar ningú i no causar molèsties, es va retirar lluny dels habitatges. En el seu retir, va aparèixer un gos que llepant-li les ferides el va curar. Diu també la història que cada dia li portava un bocí de pa. En altres versions en comptes de pa li portava una rosquilla. Aquest gos rebia el nom de Rouna i el seu propietari hauria estat Gottardo Pallastrelli. Es representa Sant Roc amb vestit de pelegrí, acompanyat d’un gos i ensenyant una nafra a la cama.


San Roc del pintor Francisco Ribalta, 1625

A l’església parroquial de Sant Julià de Lòria es conserva una pintura, oli sobre tela de gran format, d’Antoni Viladomat (Barcelona, 1678 – 1755),  “Mare de Déu del Roser amb Sant Roc, Sant Eloi i Sant Sebastià”. En ella veiem la representació del sant que ocupa la part central inferior de l’obra. Actualment la pintura es troba a la sagristia però fins al 2019, any de la remodelació de l’església, es trobava al costat esquerre de l’altar major. Actualment està pendent de ser restaurada.


Autor de la fotografia Joan Burgués Marticella, “L’Art de l’època moderna a Andorra, S.XVI-S.XVIII”

Sant Roc va ser doncs el sant escollit per protegir Sant Julià de Lòria de malalties. Va tenir capella pròpia com podem comprovar gràcies a les actes de les sessions de comú de finals del segle XVII.

Per exemple, el 10 d’octubre de 1690 i el 7 de maig de 1691 es mana al cònsols que facin adobar (arreglar) la capella de Sant Roc. El 17 de febrer de 1693 consta un pagament a Francesc Massa Bou per uns treballs a Sant Roc.







La confiança en Sant Roc continua ben viva a finals de segle XIX. Gràcies al llibre de David Mas  Sergi Mas, Consòrcies i Germandats de Sant Julià de Lòria, editat per la Germandat de Sant Sebastià l’any 1987, sabem que el dia 1 de juny de 1890 es constitueix laSocietat de socorros mutuos, titulada la Germandat de Sant Roch.

En el capítol primer de la constitució es descriuen les condicions que han de tenir les persones que volen formar part de la Germandat de Sant Roc: 

1ª Que sia una persona coneguda, y que tinga un honrat modo de viurer.

Que bona conducta moral i religiosa tinga.

Que no tinga més de cuaranta anys, exeptuant de aquest requisit als germans fundadors.

Que no pateisca mal algun habitual.”

 

La Germandat va funcionar sota l’advocació a Sant Roc fins a la celebració de la reunió del dia 7 de gener de 1923. En aquesta ocasió es pren la decisió de canviar la data de la junta general del dia de Sant Roc al dia de Sant Sebastià. Des d’aleshores passa a ser la “Germandat de Sant Sebastià”. Reproduïm aquelles línies: “A fi de facilitar l’assistència a la Junta General i altres funcions que se celebren el dia de St. Roc, o sigui, el dia 16 d’agost de tots els anys, se celebraran, al mateix efecte, en la mateixa forma i condicions, el dia de St. Sebastià, o sigui, el dia 20 de gener de tots els anys...”.

 

Bibliografia:

Mas, S. i Mas, D. (1987), Consòrcies i Germandats de Sant Julià de Lòria, Sant Julià de Lòria, Germandat de Sant Sebastià. Dipòsit Legal: AND-10-87.

Arxiu Comunal de Sant Julià de Lòria, Llibre d’actes 3 (1686-1758).

Torrico, I. San Roque, el peregrino antipestífero de Montpelier, Revista Digital de Iconografía Medieval, vol. IX, nº 18, 2017, pp. 105-116. e-ISSN: 2254-853X.