Pel forat del Pany

Crònica de la restauració del llibre d’actes 3 1686 - 1758

11/05/2022 - 14

Foto: ANA

Les històries que expliquem en aquesta revista, Pel forat del pany, surten de la lectura dels llibres d’actes, de comptes, i dels documents que es conserven a l’Arxiu. Aquest arxiu, tancat a pany i clau (per això el nom de la revista), proporciona avui dia les condicions òptimes per la conservació dels documents. No sempre ha estat així, alguns del documents tenen més de set segles i han viscut aventures, han canviat de casa, han passat de mà en mà i finalment, gràcies a un conjunt miraculós de circumstàncies, han arribat fins a nosaltres carregats d’història.

Cinc llibres d’actes contenen les decisions preses en sessió de Comú entre el segle XVI i el segle XX. El llibre d’actes número 1 va del 1575 al 1619, el llibre número 2 va des del 1617 fins al 1787, el número 3 des del 1686 fins al 1758, el número 4 del 1752 al 1866 i el número 5 arrenca el 1866 per acabar el 1962.

La seva lectura ens aporta indicis, que no certeses, del que era important en cada moment de la història laurediana. En general els secretaris transcrivien les actes del Comú amb el convenciment que el lector ja estava al cas del què passava. No escrivien pensant que segles més tard uns lauredians xafarders voldrien endevinar com vivien els seus avantpassats. Els autors d’aquestes actes semblen viure el seu present i com a molt, es preocupen pel que pugui passar l’any següent. Per exemple, el 20 de febrer de 1865, trobem una constància en acta sobre la desaparició de dues culleres a Casa Comuna. De cònsol a cònsol es passava l’inventari de les eines que hi havia a Casa Comuna. Per nosaltres són només dues culleres, però pel Comú,  l’any 1865, eren prou importants com per a què constés en acta la seva absència. És un indici sobre el valor que es donava a aquests estris de cuina i d’una economia més aviat precària.

La conservació i l’estudi d’aquests documents, testimonis de la nostra història, ens ajuden a imaginar un Sant Julià de Lòria pretèrit, amb la seva organització, el seus problemes i les seves solucions i ens fa sentir part d’una comunitat amb personalitat pròpia.

Alguns d’aquests llibres van beneficiar-se, durant la dècada dels anys 70,  de la restauració per part del prestigiós historiador Cebrià Baraut. Els pergamins i alguns llibres van gaudir dels seus coneixements. Altres van quedar pendents de ser restaurats. Entre ells, el llibre número 3 que, com hem dit abans, conté les actes del Comú entre el 1686 i el 1758.

Va arribar un moment, durant l’any 2021, en què l’estat de llibre era del tot precari i es va fer evident que per garantir-ne la conservació calia una restauració en tota regla. El llom estava obert, ja no es podien tancar les tapes, els fulls interns estaven molt malmesos.


Foto: ANA
Foto: ANA
 
Foto: ANA

Restaurar un document d’aquestes característiques requereix mans expertes i moltes garanties ja que és necessari el seu desplaçament fora de les dependències comunals. Així que vam posar en marxa la recerca de tallers que es poguessin fer càrrec d’aquesta tasca. En un primer moment es va pensar en un taller barceloní amb molt bones credencials que ja havia treballat en algun projecte andorrà. Però ens vam veure abocats a acceptar un problema de tipus administratiu. Calia fer una exportació acreditada per les autoritats competents per treure del país aquest llibre. Vam demanar consell a l’Arxiu Nacional, i per fer curta una explicació un llarga, ens van proposar fer ells mateixos les tasques de restauració. De franc. Gràcies, gràcies i mil gràcies.

Així que es va fixar un dia per traslladar el llibre d’actes número 3 a l’Arxiu Nacional. Això es va fer protegint el llibre dins la seva caixa, pràcticament en braços de l’arxivera documentalista del Comú i amb un vehicle oficial conduït per un manador. Arribat a destí, el llibre va quedar en mans de la tècnica en Conservació i Restauració.

 
Foto: ANA
Foto: ANA
 
Foto: ANA

Es van estudiar tots els elements amb detall per assegurar una reconstrucció fidel. En aquesta fase es va veure que calia un tractament full per full. Es va observar també que en algun moment, per tal d’assegurar l’estructura del llibre, es van encolar les pàgines primera i última a les portades. Calia desempegar aquestes pàgines per recuperar-les.

Foto: ANA

El llibre va quedar desmuntat per procedir pas a pas a les tasques necessàries a cada full. Es podien veure cada un dels quadernets que conformen el llibre.

Per restaurar l’estat dels fulls de paper s’utilitza paper japonès o paper japó. Aquest material s’elabora a partir de la fibra dels arbres en comptes de la polpa de paper amb què es treballa a Occident. El resultat és un paper molt resistent.

Fins arribar a Casa Comuna, inaugurada el 1927, els llibres comunals van anar canviant de lloc. Se sap que era habitual que el cònsol o el secretari els portessin amb ells per treballar a casa o al propi despatx. Aquestes passejades van afavorir al llarg dels segles l’acumulació de més residus del que ja és habitual.

En el moment de la neteja es van trobar restes d’insectes (detritus) i traces de greix. Amb pinzells de pèl suau, gomes d’esborrar de diferents dureses, puntes de bisturí i torns elèctrics es va poder anar eliminant la brutícia més enganxada. Es va procedir també a un rentat per immersió en aigua calenta. Com és normal, abans de posar-los en aigua calenta es va protegir els fulls amb nylon als costats. Un cop rentats es van deixar assecar a l’aire lliure.
Foto: ANA
Foto: ANA

Un cop secs els documents, es recuperen les àrees que s’han perdut, sobretot en els extrems del fulls. S’utilitza, segons expliquen en l’informe de l’Arxiu, una reintegradora mecànica. La matèria prima que s’utilitza és la polpa de fibres de lli i de cel·lulosa pura. Aquestes fibres es dipositen en les zones on manca paper. S’arriba a obtenir un color i una qualitat semblants a les del document.

El següent pas és reforçar el document amb tissú japonès i fibra llarga de Kozo. Es fan servir també cola de midó i pinzells orientals.

Un cop el paper està restaurat, es tornen a muntar els quadernets que es cusen amb fil de lli.
 
Foto: ANA
Foto: ANA

Un cop els quadernets estan cosits es pot enquadernar el llibre. Quadernet a quadernet es torna a muntar el llibre amb l’estructura original.

Foto: ANA

Es va restaurar l’enquadernat original, que és de pergamí.
Foto: ANA
Foto: ANA

Allà on faltava pell es va anar incorporant en capes molt fines fins arribar al gruix el més semblant possible al pergamí original. Els elements utilitzats per a aquestes operacions de neteja i restauració van ser d’origen natural i de ph neutre. Per acabar es dona a la pell el color més similar possible a l’original però net, és clar.

Les tanques originals eren de pell de badana. Estaven molt deteriorades i ja no permetien tancar el llibre, així que es van substituir per unes de noves.

Per finalitzar, es va afegir una peça de protecció per la part dels fulls.
El dia 8 de març de 2022, l’arxivera documentalista, novament en cotxe oficial conduït per un manador es va personar a l’Arxiu Nacional per recollir el llibre ja restaurat.

Poc a poc, aquestes restauracions que continuaran amb altres llibres i documents així com la transcripció i traducció dels pergamins, asseguraran una bona conservació de l’arxiu històric del Comú de Sant Julià de Lòria.